a mi fa mes d'un any, una gran amiga em va portar a fotografiar el Poble Nou.
de sempre m'havia agradat l'aspecte de les coses en decadència... es com imaginar-te quantes vegades s'ha fet us d'alló que estàs veient.
En el cas del barri del Pobleu Nou, penso en totes les generacions i totes les dècades que han omplert aquells carrers de treballadors que feien matí les nostres matinades. Aquells que varen ser protagonistes d'un passat ple d'esforç i suor. I que encara avui hi treballen o potser nomes viuen en les seves llars, totalment "rovellades". N'hi ha una cosa anomenada evolució o potser d'una altre manera que fa que tota petjada d'un altre temps quedi esborrada. I es dediquen a eliminar un passat, per edificar un futur.
Es en aquell moment quan pots trobar les coses mes impensables, coses que nomes es veuen quan enderroquen un edifici. L'Atzar va fer que aquest tros de plàstic gegant quedes penjat entre uns cables (que semblen de telèfon). Enmig de dos edificis que em sembla que no els hi queden masses anys de ser-hi allà, vaig despertar-me al veure com algunes vegades la combinació de diferents factors, fan que trobis una imatge que et queda per sempre.
Ara la comparteixo amb tu.
Ciutat de Granada????
ResponEliminaEm sembla que si.... se anar gairebe amb els ulls tancats... però no recordo el nom del carrer. Si el trobo, t'ho passo.
ResponElimina